Grans Moments, un projecte intergeneracional amb impacte comunitari

El Centre Maria Gay de Girona va ser pioner l’any 2008 i un referent del projecte de Càritas que promou l’intercanvi intergeneracional entre joves estudiants i persones grans que viuen en residències.

Des dels inicis, l’Anna Cáceres, que dona suport en la coordinació del Centre, ha estat una de les persones que ha impulsat aquest projecte, que es duu a terme curs rere curs. Actualment, ho fa juntament amb la psicòloga, Mònica Palomo, la terapeuta ocupacional, Nerea Marín, i la Superiora de la Comunitat, Gna. Felicidad Canseco, encarregada de donar la benvinguda als i les joves i en aquest intercanvi intergeneracional a través d’activitats que es realitzen a la mateixa Residència.

Ha plogut molt des del 2008 i fins i tot el lèxic ha evolucionat cap a formes més inclusives. Aquest programa d’acompanyament a la gent gran ha passat de denominar-se Apadrinar un avi a Grans Moments, un nom que posa l’accent en el valor del vincle i de l’experiència compartida.

Grans i preciosos moments que tenen lloc cada dimarts, i que aquest curs es van iniciar el passat 14 de gener, inicialment, amb una sessió de presentació del Centre a càrrec de la Superiora, acollint de nou el projecte amb tota la il·lusió, per l’alegria que porta.

Els i les joves que hi participen tenen entre 15 i 16 anys i provenen de centres d’ensenyament de Girona propers al Maria Gay. Es tracta d’una edat en què la vellesa queda lluny, però en què el contacte amb aquesta etapa vital suposa, per a la majoria, un abans i un després en la manera de mirar-la.

De vegades, al començament, queden una mica sorpresos, expliquen les responsables del Centre. Això es fa evident en la comunicació corporal: una postura lleugerament endarrerida que denota l’impacte que generen algunes imatges de la Residència, especialment en els espais on viuen persones amb un alt grau de dependència.

Un cop, però, s’inicia el treball per parelles -jove i persona gran-, les relacions es van destensant i emergeixen diàlegs profunds que resulten significatius per a ambdues parts. Des d’una perspectiva sociosanitària, aquest espai relacional esdevé també un recurs de valor terapèutic i emocional.

Els joves aprenen de la memòria i de l’experiència vital, mentre que les persones grans se senten escoltades, reconegudes i valorades, mantenint un rol actiu i sentit dins la comunitat.

L’èxit i la riquesa mútua de l’experiència expliquen que el programa es repeteixi cada curs, i que els centres educatius el promoguin, fins i tot amb l’obtenció de crèdits escolars.

Els joves que s’hi apunten solen tenir, en general, una sensibilitat especial envers aquest col·lectiu i, sovint, la voluntat d’orientar-se professionalment cap a l’àmbit social o sanitari.

Altres ho fan com una manera d’apropar-se a aquesta etapa vital a partir de la relació amb un avi, una àvia o algun familiar gran, per aprendre a fer-ho des d’una actitud més empàtica, més respectuosa i menys paternalista.

Aquí tots són iguals, compartint converses, jugant al dòmino. L’hora dona molt de si, i allò que inicialment són diàlegs en parella, amb el pas dels mesos es transforma en un treball de grup ric i viu, amb rialles i moments que enganxen.

Grans moments que construeixen relacions significatives entre generacions i que donen lloc, fins i tot, a vincles duradors.

Aquestes trobades setmanals posen en relleu el valor de l’acompanyament, de la cura centrada en la persona i de la importància de generar espais on joves i persones grans es trobin des del respecte, l’escolta i el reconeixement mutu, contribuint al benestar i a una atenció més comunitària i integradora.