Grup d'ajuda mútua per als familiars de les persones residents

Quan un pare, mare, parella o qualsevol familiar ingressa en una residència, no només canvia la seva vida, també canvia la vida dels que l’envolten. És normal sentir una barreja d’emocions: tristesa, culpa, preocupació, alleujament, por, dubtes… A vegades, fins i tot, tot alhora. I, moltes vegades, aquestes emocions es viuen en silenci.

El grup d’ajuda mútua ofereix un lloc segur, confidencial i respectuós on poder parlar amb llibertat. Aquí es reuneixen persones que estan passant per situacions semblants, la qual cosa facilita que hi hagi un sentiment d’igualtat i, per tant, una empatia real. Ningú jutja. Ningú minimitza el que l’altre sent. Al contrari, s’escolta, s’acompanya i es comparteix.

Un grup d’ajuda mútua és, sobretot, un espai on les persones poden sentir-se compreses. Està pensat per a familiars que tenen a un ésser estimat ingressat al nostre Centre i que necessiten compartir com viuen aquesta etapa.

Les reunions estan pensades per fer-se un cop al mes, en aquest cas, cada primer dimecres de mes i estan acompanyades per la psicòloga del Centre, Mònica Palomi, qui fa de mediadora i facilita la trobada. La base del grup, però, no és la intervenció professional directa, sinó el suport entre iguals. Cada participant té l’oportunitat de compartir la seva experiència, escoltar a la resta del grup i, entre tots, trobar estratègies pràctiques per afrontar les dificultats que es troben dia a dia.

Aquesta tipologia de grup ajuda a:

• Sentir-se menys sol o sola.
• Entendre que el que un sent és normal.
• Aprendre a gestionar la culpa o el dol que pot aparèixer.
• Compartir consells pràctics i experiències.
• Reforçar la relació amb el familiar que viu a la residència.

En definitiva, un grup d’ajuda mútua no és només un lloc per parlar, és un espai per cuidar-se, donar-se permís per sentir, compartir i per descobrir que no s’està sol en aquest procés.

El passat dimecres 4 de març va tenir lloc la primera reunió al Centre Maria Gay. Durant la sessió vam poder conèixer les experiències de cada persona i com se sentien, en un ambient còmode i empàtic que va afavorir l’escolta, la confiança i el suport mutu entre tots els participants.

Desitgem que aquesta sessió sigui la primera de moltes, i que esdevingui un espai on puguem continuar compartint emocions, tant les alegries com les pors, acompanyant-nos i construint, entre tots, una xarxa de suport que ens faci sentir més forts i menys sols.