Hort teràpia com a eina d'envelliment actiu i benestar emocional

Montserrat Batllori és auxiliar d’infermeria amb 28 anys d’experiència al Centre Maria Gay de Girona. Juntament amb la terapeuta ocupacional, Nerea Marín, i la psicòloga, Mónica Palomo, s’encarrega de mantenir l’activitat de l’hort comunitari amb les persones residents.

Després d’un període d’interrupció d’aquesta activitat, Montserrat Batllori, aficionada a l’horticultura, va reprendre al gener d’aquest any la sembra als espais destinats a aquest fi al jardí del Centre Maria Gay, amb quatre zones de cultiu. Maduixes, tomàquets, cogombres i herbes aromàtiques, com ara menta, farigola i romaní, omplen de fragància les instal·lacions del Centre. No totes les persones residents participen directament en aquesta activitat, però sí totes, i també les famílies durant les seves visites, gaudeixen del perfum, el color i la bona sensació que deixa aquest tros de natura.

Tres persones residents són actualment qui ajuden Montserrat Batllori en aquesta tasca. Reguen, treuen les males herbes i recullen els fruits que dona la sembra. En ple estiu, quan és temporada de tomàquets i encara és temps de cogombres, la cuina del Centre Maria Gay ha preparat més d’una amanida per a totes les persones residents amb els cultius d’aquest hort. La collita és modesta, precisa Montse Batllori, però els beneficis són immensos.

L’hort s’ha convertit en un espai de trobada, de memòria, revivint records i tradicions; que permet l’activitat física suau i gaudir del sol i de l’aire lliure. Per a moltes persones grans, reprendre aquesta activitat implica reconnectar amb un passat actiu, amb una identitat vinculada a la cura i a la producció, cosa que enforteix el seu sentit de continuïtat vital.

Montse Batllori destaca, en particular, el valor emocional que té aquesta activitat per a les persones que havien estat aficionades a l’horticultura, així com l’impacte de crear vida amb les pròpies mans. Cada planta que creix, expliquen des del Centre, és símbol de cura recíproca i d’un temps ben invertit, que permet a més assaborir el deliciós resultat. Des de la mirada de la teràpia ocupacional del Centre Maria Gay, l’ús de l’horticultura permet complir objectius terapèutics, com ara millorar la motricitat fina, proporcionant a les persones residents una activitat significativa amb la qual es comprometen i que reforça el sentit de realització, en veure el resultat de la feina a l’hort.

Amb l’arribada de l’hivern, amb fred a Girona i les baixes temperatures degudes a la ubicació del jardí del Centre Maria Gay, pensen plantar verdures resistents, com ara bròquil, col i porros. Ja preparen la terra per a això, i segur que la collita donarà per a més d’un bon brou a la cuina de la residència.

El Centre Maria Gay no és l’únic centre de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona (IRSJG) que realitza aquesta activitat. Han gaudit o gaudeixen en diversos moments d’hort comunitari la Residencia San José, a Burjassot, València, o la Residència Santa Maria del Tura, a Olot.

Beneficis en gerontologia

La iniciativa, apropiadament coneguda com a hort teràpia, ha demostrat ser eficaç en la reducció de símptomes d’ansietat i depressió en persones grans, i actua com a catalitzador de l’estimulació multisensorial. Des de la perspectiva de la gerontologia, afavoreix la neuroplasticitat, millora la psicomotricitat, eleva l’estat d’ànim i reforça l’autoeficàcia percebuda. El simple acte d’observar el creixement de les plantes estimula processos cognitius com ara l’atenció sostinguda, la memòria episòdica, l’evocació d’esdeveniments concrets i la percepció del temps.

Com a activitat terapèutica, els horts comunitaris en residències promouen l’envelliment actiu i generen un entorn més humà i càlid. Fomenten les relacions interpersonals i, en definitiva, enforteixen les capacitats físiques, sensorials i emocionals en un context quotidià i significatiu.