Això no vol dir ser ingenus i pensar que tot són flors i violes i que vivim en un món de roses, no; això vol dir ser capaços de pensar que tot pot canviar a millor i que res no està perdut. Una actitud positiva davant els diferents aspectes de la nostra vida ens ajuda a afrontar-los millor i a trobar solucions constructives, no destructives. En aquest sentit, és important ser conscients que no podem trobar la perfecció, ja que aquesta no existeix; simplement, hem de buscar la millor manera de viure amb tot allò que ens passa.

És clar que és molt més fàcil dir "no seré capaç", "això no té solució", i no fer res; és molt més fàcil ser pessimista, queixar-se i esperar que quelcom surti bé sense fer res per a que les coses surtin com desitgem, abandonar quan a la primera no ens surt bé qualsevol cosa. Tot això és molt més fàcil, però ningú ha dit que aconseguir el millor sigui fàcil.

Hi ha persones que són optimistes de forma natural, i n'hi ha d'altres que no; però tots tenim la capacitat d'aprendre i d'intentar donar una visió diferent a allò que ens envolta, una visió més positiva, també es pot aprendre.

Per a iniciar-se en el camí de l'optimisme és important tenir en compte una sèrie de factors:

• Que quan al nostre cap apareguin els fantasmes del "no es pot o no seré capaç", fem parada de pensament i deixem la ment en blanc.
• Saber que res és etern, que tot passa i té un final, també les situacions crítiques i difícils.
• Valorar tot allò positiu i bo que hi ha a la nostra vida i en nosaltres mateixos (que segur que són moltes coses), fins i tot les petites coses, ja que el nostre món també està fet a base de petits detalls.
• Donar-nos el dret i marge per a equivocar-nos. Ningú ho sap tot de tot, i dels errors també se n'aprèn i molt.
• Ser flexibles davant d'allò que no està en consonància amb la nostra manera de pensar o de ser, acceptant les diferències.
• Ser capaços de posar-nos en el lloc de l'altre.

Tot això ens pot ajudar a veure la vida d'una forma diferent, més positiva, veure-la com una ampolla mig plena, mai mig buida. A més, l'optimisme és un camí de salut, ja que estudis científics han comprovat que les persones optimistes pateixen menys malalties i viuen més anys, així com també tenen unes relacions socials més saludables. Ni que sigui per això podríem intentar ser més positius, què us sembla?