Anys enrere, quan els nostres residents eren més joves, no havien sentit ni anomenar un d'aquests termes: l'estrès. 

L'estrès és la resposta automàtica i natural del nostre cos davant situacions que ens resulten amenaçants o desafiants. Però també és l'activació del nostre organisme quan s'està adaptant a situacions de canvi. Per tant, no tot estrès és negatiu per a la persona. Està clar que un cert nivell d'activació i d'alerta és necessari  per fer front a situacions del dia a dia.

L'estrès, però, no només és conseqüència de circumstàncies externes a nosaltres, sinó que és un procés en el qual també hi intervenen les nostres idees i pensaments, la nostra manera de veure i afrontar el món, les nostres emocions i sentiments i les respostes físiques del nostre cos.

Però, quan apareix l'estrès? Doncs apareix quan les demandes externes fan que la nostra resposta física i emocional es perllongui i s'intensifiqui en el temps, i quan les nostres estratègies per fer front a els situacions que se'ns presenten no són vàlides o suficients.